Durant el Terciari, el mar de Tethys fou estrenyent-se per l'est fins que es formà una gran conca marina gairebé separada de l'oceà obert. Aquesta conca abastava en una mateixa massa d'aigua el Mediterrani, el mar Negre i el mar Caspi. Però per occident el Mare Nostrum seguia connectant a mar obert a través de superfícies avui dia emergides del sud de la Península Ibèrica i el nord del Marroc.
Fa uns sis o cinc milions d'anys, el Mediterrani va sofrir contínues desecacions a causa d'una inestable connexió amb l'oceà Atlàntic. Aquest fenomen tingué una forta repercussió sobre la salinitat de l'aigua marina.
En un futur (uns 5 milions d'anys) l'Estret de Gibraltar es tancarà i el Mediterrani quedarà reduït a uns pocs llacs hipersalins. És sabut pels dipòsits salins del fons del mar que això ja va succeir fa uns pocs milions d'anys. Llavors la diferència de nivell entre l'Atlàntic i el Mediterrani provocà el trencament del dic de roca que s'havia format en l'estret i el que havia trigat centenars d'anys en assecar-se va omplir-se en 40 anys a través d'una enorma cascada.
