EL NÈCTON
El conjunt d'organismes pelàgics
que nedan activament rep el nom de nècton. La majoria són peixos, però
també hi trobem cefalòpodes (con els calamars) i centacis (com els dofins i les
balenes).
Una gran part de les espècies del
nécton són nerítiques, és a dir, viuene a les aigües que cobreixen la
plataforma continetal, però també n'hi ha d'oceàniques, que habiten sobre els
talussos continentales i les planes abissals.
El nècton pot viure a
profunditats molt diverses, però les espècies que habiten els tres medis
principals són diferents: l'epipelàgic, que va desde de la superfície del mar
fins als 200m; el mesopelàgic, que comprèn des dels 200m fins als 1.000m,
i el batipelàgic, per sota dels 1.000m.
La major part del nècton és
epipelàgic perquè aquesta zona és la més il·luminada, la més càlidai la que té
més abundància de fitoplàcton i zooplàcton.
Entre els peixos epipelàgics hi
ha una sèria d'espècies de mida petita i de vida curta, amb una gran capacitat
de reproducció i que s'alimenten de plàncton, que acosegueix retenir l'aigua
que agafen per la boca per mitjà d'uns dipositius especials de filtració.
La sardina i el seitó, que
s'agrupen formant grans bancs, són exemples d'aquests tipus de peixos, entre
els quals també es poden incloure el sorell i el verat, quan són joves. El peix
mé gros que s'alimenta de plàncton és el tauró pelegrí, que pot fer més de 10
metres de longitud i és completament inofensiu.
Un segon grup de peixos del
nècton epipelàgic està format per espècies de més grandària, caracteritzats per
perfils de gran perfecció hidrodinàmica, temperatures corporals altes,
proporció elevada de teixit muscular, bufetes natatòries ben desenvolupades i
cues de gran mobilitat. S'alimenten de peixos pelàgics que capturen gràcies a
la seva gran mobilitat i velocitat. Les tonyines, els peixos espasa i els
bonítols són per exemples d'aquest segon grup de peixos.
Als medis mesopelàgic i
batipelàgic el mejar és escás i la llum ja no hi arriba. Hi habiten peixos més
petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats, coloracions fosques i òrgans
lluminosos que tenen una funció no aire ben coneguda. Entre aquests peixos es
troben els que s’alimenten de zooplàcton i també els depredadors d’altres
peixos.
