Als oceans hi ha un conjunt d'organismes de
dimensions petites que suren a l'aigua de forma pasiva o amb desplaçaments
molts curts (plàncton) i d'altres de més grans que són nedadors actius i
recorren distàncies superiors (nècton). Tots dos grups pertanyen a l'ecosistema
pelàgic.
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques: Coccolitoforals: petites i flagel·lades, recobertes de plaques petites de carbonat càlcic, anomenat coccòlits.
Silicoflagel·lades: de cèl·lules petites
i flagel·lades, caracteritzades pel fet de tenir un esquelet intern format per
varetes de silici.
Dinoflagel·lades: tenen forma més o menys
de globus, dos flagels i un soc equatorial que allotja un dels flagels. la
membrana cel·lular sol estra dividida en una sèrie de plaques
juxtaposades.
Diatomees: es caracteritzen per una
membrana formada per dues peces o teques i composta de pectina . i silici. Les
tasques encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint s'uneixen en forma de
cadenes llargues que presenten apèndixs ta mbé llargs.
El zooplàcton o plàcton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten
de fitoplàcton.
Els grups més importants són:
Els grups més importants són:
Tintínids: són ciliats que viuen a
l'interior d'uns embolcalls en forma de copa, les llorigues, que presenten
formes molt diverses i es conserven millor que les cèl·lules.
Copèpodes: petits crustacis amb un cos
anterior (cap i tòrax) més ample i un altre de posterior (abdomen) més estret
que acaba amb una forquilla (furca). Acostumen a presentar un gran
desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals,
juntament amb el de les potes toràciques, acosegueixen seplaçar-se.
Com a característiques generals dels
organismes plactònics cal destacar:
a) La capacitat per surar, a causa de la densitat
escassa i la presència d'apèndixs més o menys ramificats.
b) La gran capacitat reproductora, que genera
eixams immensos.
